La seducció d'anar fent per inèrcia

Darrerament corre un terme pels cercles de programació: "vibe coding". És la pràctica de deixar que la IA generi el codi mentre tu, més o menys, et deixes portar: acceptes suggeriments, avances ràpid i et sents productiu. El codi apareix. L'aplicació es basteix sola. Tu, simplement... vas fent.

És una sensació fantàstica. Fins que deixa de ser-ho.

Perquè la IA es mostra segura, però no sempre té raó. Genera codi que sembla plausible però que pot contenir errors subtils, forats de seguretat o malentesos fonamentals. Escriu funcions que semblen correctes però que fallen en els casos límit. Crea sistemes que funcionen perfectament de forma aïllada però que s'ensorren sota la complexitat del món real.

I si només et deixes portar —si no hi prestes atenció, si no revises, si no entens el que passa— no estàs creant programari. Estàs acumulant deutes i responsabilitats.

El mateix passa amb l'escriptura, l'anàlisi i el treball creatiu. La IA pot redactar un article en pocs segons, però, ¿capta realment la teva veu, la teva perspectiva, la teva veritat? O genera alguna cosa que sona bé però que no té ànima?

Quan deixem que la IA funcioni en pilot automàtic, no només ens exposem a errades. Correm el risc de perdre l'autoria de la nostra pròpia feina. Ens convertim en passatgers de les nostres vides, mirant com la màquina viu per nosaltres.

I la feina de la gent, es pot arribar a perdre?

Al capdavall, és una qüestió de responsabilitat; no crec que la IA sigui dolenta, de fet, és un multiplicador.